La protecció internacional (valencià)
La situació de conflicte constant present en pluralitat d’indrets arreu del món genera la necessitat d’acollir a aquelles persones nacionals de països no comunitaris i apàtrides sol·licitants de protecció internacional. En alguns casos, aquestes persones arriben de manera irregular i precària al lloc on volen sol·licitar refugi, per la qual cosa és indispensable actuar ràpidament per tal d’engegar el mecanisme de protecció legal oportú.
A l’Estat espanyol, la “Llei 12/2099, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de protecció subsidiària”, regula el reconeixement de la condició de refugiat a tota persona que, ates a temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinats grups socials, de gènere o orientació sexual, es troba fora del seu país i no pot o no vol retornar al mateix.
A més, es regula també una protecció subsidiària per a aquelles persones que, sense incloure’s dins de la casuística anterior, ostenten motius fonamentats d’enfrontar-se a riscos reals de patir condemna a pena de mort, tortura, tractes inhumans o amenaces greus contra la vida a causa de violència indiscriminada.
La protecció internacional s’entén, doncs, des de dos vessants: la de l’estatus de refugiat, i la de l’estatus de la protecció subsidiària. El primer pas per a obtenir la protecció internacional, doncs, serà sol·licitar-la i ser reconegut com a sol·licitant d’aquesta.
La persona sol·licitant de protecció internacional gaudirà en un primer terme d’assistència jurídica gratuïta i assistència sanitària, i rebrà un document que avalarà la seua condició de sol·licitant de protecció internacional. Aquest estatus de sol·licitant garanteix la no devolució ni expulsió fins a obtenir una resolució favorable o desestimatòria. Encara no es té reconeguda la protecció internacional, però sí que es gaudeixen una sèrie de drets bàsics per tal de poder sol·licitar-la en condicions.
La sol·licitud inclourà la compareixença personal de la persona interessada, o el seu representant, en un mes des de l’entrada al territori d’acollida (o des dels fets que motiven la sol·licitud), on s’haurà d’aportar un document on detalle els fets pels quals se sol·licita la protecció, fotocòpia del passaport, així com tots els documents que estime oportuns als efectes d’acreditar la seua identitat i situació.
Per al cas d’obtenir una resolució favorable de l’expedient, el reconeixement de la protecció internacional durà aparellada una autorització de residència i treball, accés a la sanitat i educació, als serveis públics d’ocupació, accés a programes d’integració així com de retornament voluntari al país d’origen.
La protección internacional (castellano)
La situación de conflicto constante presente en pluralidad de lugares en todo el mundo genera la necesidad de acoger a aquellas personas nacionales de países no comunitarios y apátridas solicitantes de protección internacional. En algunos casos, estas personas llegan de manera irregular y precaria al lugar donde quieren solicitar refugio, por lo cual es indispensable actuar rápidamente para poner en marcha el mecanismo de protección legal oportuno.
En el Estado español, la “Ley 12/2099, de 30 de octubre, reguladora del derecho de asilo y de protección subsidiaria”, regula el reconocimiento de la condición de refugiado a toda persona que, atendiendo a temores fundados de ser perseguida por motivos de raza, religión, nacionalidad, opiniones políticas, pertenencia a determinados grupos sociales, de género u orientación sexual, se encuentra fuera de su país y no puede o no quiere retornar al mismo.
Además, se regula también una protección subsidiaria para aquellas personas que, sin incluirse dentro de la casuística anterior, ostentan motivos fundamentados de enfrentarse a riesgos reales de sufrir condena a pena de muerte, tortura, tratos inhumanos o amenazas graves contra la vida a causa de violencia indiscriminada.
La protección internacional se entiende, pues, desde dos vertientes: la del estatus de refugiado, y la del estatus de la protección subsidiaría. El primer paso para obtener la protección internacional, pues, será solicitarla y ser reconocido como solicitante de esta.
La persona solicitante de protección internacional disfrutará en un primer término de asistencia jurídica gratuita y asistencia sanitaria, y recibirá un documento que avalará su condición de solicitante de protección internacional. Este estatus de solicitante garantiza la no devolución ni expulsión hasta obtener una resolución favorable o desestimatoria. Todavía no se tiene reconocida la protección internacional, pero sí que se disfrutan una serie de derechos básicos para poder solicitarla en condiciones.
La solicitud incluirá la comparecencia personal de la persona interesada, o su representante, en un mes desde la entrada en el territorio de acogida (o desde los hechos que motivan la solicitud), donde se tendrá que aportar un documento donde detalle los hechos por los cuales se solicita la protección, fotocopia del pasaporte, así como todos los documentos que estime oportunos a los efectos de acreditar su identidad y situación.
Para el caso de obtener una resolución favorable del expediente, el reconocimiento de la protección internacional llevará aparejada una autorización de residencia y trabajo, acceso a la sanidad y educación, a los servicios públicos de ocupación, acceso a programas de integración así como de retorno voluntario en el país de origen.
Lorenzo Cumba de la Rosa
Jueves, 17 de noviembre de 2022